De ben segur que neuròlegs, neuropediatres i altres professionals relacionats amb la infància em sabrien respondre totes aquestes qüestions, però aquest escrit no pretén ser un article de divulgació científica, sinó simplement quatre ratlles per reflexionar i somriure una estona.
Dels infants em fascina el seu món de fantasia i m'encanta observar-los quan juguen, xerren, canten...sense que ells se n'adonin. M'admira la seva imaginació sense límits i l'extraordinària capacitat de crear-se móns seus.
Sovint els adults ens entossudim en traçar els seus camins, en dirigir els seus jocs, en guiar-los contínuament: "això posa-ho aquí". "Ai no, això així no queda gens bé" . I què hi anam d'errats! No en tenim n'idea de les seves normes ni dels seus principis.
Avui, mentre jo dinava, ha vengut el petit juganer de casa nostra (de dos anys, fets de novembre) i m'ha duit un cub dels que s'utilitzen per fer una torre. L,ha posat devora el meu plat i m'ha dit: "ges mamà, un regal"
Jo, que en aquell moment estava distreta amb els meu mals de caps, he mirat el cub: "oh, moltes gràcies Jaume!" I he seguit dinant. Ell no es movia de devora jo, m'ha acostat una mica més el cub i amb cert to imperatiu (tot sigui dit) m,ha dit: "però obri'l!!" I he hagut de creure, és clar (com se m'acut rebre un regal i no obrir-lo). He fet com qui obrir el paquet: "ala! Què guapo! Moltes gràcies!"
-"de res mamà. És una pepeta", m'ha aclarit. Ell ha seguit fent la seva torre i jo he quedat davant el plat, amb una mescla de rialles i una sensació de no haver estat a l'alçada del seu joc. Perquè jo ja som gran. I m'he demanat en quin moment de les nostres vides deixam de jugar; en quin instant passam a viure plenament en un món absurdament real, deixant de banda la fantasia i la màgia i ens oblidem del més important: jugar, imaginar, crear. I m,he promès a mi mateixa que sempre tendré una estoneta per tornar ser aquella nina petita que escrivia contes de conills i caçadors i que un dia, asseguda al seient de darrera del cotxe va dir :"aquest sol avui plora".
