Decàleg de l'infant amb altes capacitats

Quan ets mare, i a més pedagoga, a vegades –tot i que no vols fer-ho- tendeixes a analitzar tot el que fa el teu fill. Per deformació professional, contínuament l’estàs valorant. Analitzes cada estadi evolutiu. Rellegeixes apunts, compres llibres, consultes manuals. I no li passes escales evolutives d’autors varis per vergonya. Així i tot hi ha coses que et passen per alt. Altres coses que perceps però que no t’atreveixes a verbalitzar. Quan comença l’escoleta, i després l’escola, penses (sí, acceptem-ho, ho pensam) que no ho faran tan bé com tu. Vas a les reunions inicials amb la certesa de que sempre tendràs alguna cosa a dir. I que, evidentment no arribaran a conèixer el teu fill igual que tu. Afortunadament, la realitat et fa reaccionar i , almenys en el meu cas, topes amb professionals que eduquen, en majúscules el teu tresor més preuat, que l’estimen, que l’ensenyen a ser i que, malgrat et pesi, l’arriben a conèixer tant com tu.

Estren aquest bloc parlant de les altes capacitats, intentant fer-ho des de la perspectiva dels infants. Fa pocs dies que sabem que en Pau és altes capacitats. Concretament el diagnòstic (maleïda parauleta) és: “Alta Capacitat Intel·lectual. Precocitat”. Mentiria si digués que no ho sospitava. I des de fa temps. El primer indici va ser l’inici del llenguatge. En Pau tenia 12 mesos quan va començar a parlar de forma molt clara. Primer amb paraules, després amb frases de dues paraules i a partir dels 18 mesos podies tenir una conversa amb ell. Però aquests detalls els explicaré a una altra entrada.

Després d’uns dies d’assimilar la informació, llegir molta documentació, repassar capítols de llibres (avantatge de ser pedagoga: a casa no falta bibliografia sobre el tema), he intentat elaborar un decàleg de l’infant amb altes capacitats però vist des de la seva perspectiva. L’objectiu no és més que intentar-los comprendre una mica més, tant si en som els pares, com si en som mestres i professors.

Decàleg de l’infant amb altes capacitats

1.       Potser xerri pels colzes. No em diguis que calli ni que som un pesat. No ho faig per molestar-te. Ho faig perquè el meu cap és ple d’idees i preguntes. No ho puc evitar. Puc tenir un gran ventall d’interessos, per tant un munt de temes de conversa. Ensenya’m, això sí, que cal respectar el torn de paraula. Som bastant impulsiu i a vegades no sé esperar. Intenta no respondre’m amb un “no ho sé”, per acabar ràpid la conversa. Això no farà més que augmentar la meva inquietud. Potser creus que sóc massa petit per entendre determinats temes, però la veritat és que et sorprendria la meva capacitat de comprensió.

2.       No sóc hiperactiu (o no necessàriament, ni sempre). Sóc actiu i mogut, això sí. En els moments en què no tenc cap estímul cognitiu, m’autoestimul a través del joc o  del moviment. Estic en un estat d’hiperatenció. Sóc capaç de fixar-me en coses que tu ni has vist. Puc captar paraules, sons o frases que sent a la ràdio o a la televisió (tot i que tu creguis que no hi pos atenció).  Ofereix-me reptes, estímuls, motivacions que captin el meu interès i veuràs com sí que puc mantenir l’atenció durant una bona estona. Deixa’m explotar la meva creativitat. Tenc moltes idees i necessit expressar-les d’alguna manera

La curiositat mou el meu món.

3.       És possible que a més d’altes capacitats, posseeixi una alta sensibilitat. Això vol dir que quan estic content estic molt content, eufòric i tot, però quan estic trist, enfadat o frustrat també ho estic molt. Ensenya’m a regular les meves respostes emocionals. No t’enfadis tant com jo, ni em cridis tant com estigui cridant jo. Explica’m que em puc desfogar tant com vulgui però que la situació és la que és. Poc a poc m’aniré autocontrolant. Però per això necessit que tu et mantinguis serè.

4.       No em cridis per imposar el teu criteri. Arribem a pactes, negociem, explica’m les coses. Ha de bastar que m’ho diguis una vegada.

5.       Posa’m normes i límits. Jo ara encara no ho sé, però quan sigui gran ho agrairé. I tu també. Tenc una gran capacitat de raonament i comunicació, per això sempre intentaré dur-te al meu terreny, sense que gairebé no te n’adonis. Però jo som petit, he d’aprendre moltes coses, entre d’altres que no sempre em puc sortir amb la meva.

6.       No oblidis l’edat que tenc. És cert que semblo més gran del que som en molts aspectes, però l’edat cronològica és la que és. Si a vegades faig “geniades”, no sempre és perquè el meu caràcter és així. Faig rebecaries perquè som petit

7.       És possible que tendeixi a l’obsessió. Necessit tenir les situacions controlades i saber què passarà en cada moment. Però sorprèn-me introduint petits canvis a les meves rutines. He d’aprendre que a la vida no tot sempre surt com teníem previst. Amb cada canvi ho passaré malament ara, però això m’ajudarà a ser un adult fort. Recorda que la sobreprotecció, desprotegeix

8.       Juga amb mi, sobretot si t’ho deman. Però no vulguis dirigir els jocs. Deixa’m ser espontani i creatiu. Si veus que algun dia vull jugar tot sol, respecta’m. Sóc autònom i a vegades no necessit ningú.

9.       És molt probable que en algun moment m’avorreixi a l’escola. Semblarà que em despisti, tot i que en realitat estaré cercant elements per saciar la meva curiositat. Per això ajuda’m a adquirir hàbits d’estudi. Em faran falta

10.   Tenir altes capacitats no és negatiu, per tant no ho visquis com un problema. No sóc rar, ni diferent. Sóc especial, però créixer junts serà una experiència extraordinària.