AUTOINSTRUCCIONS. Què són?

Els anys 70, Donald Meichenbaum -psicòleg canadenc-, desenvolupa l'entrenament en autoinstruccions, una tècnica que s'aplicà en principi amb infants amb Trastorn per Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat, però que més tard s'utilitzà també amb infants amb altres dificultats d'aprenentatge. L'objectiu d'aquesta tècnica és donar-se ordres o autoinstruccions a un mateix per afavorir la regulació autònoma de la pròpia conducta. Una de les finalitats per les què s'aplica aquesta estratègia és ensenyar l'infant una forma d'actuació ràpida i eficaç per emprendre tasques o conductes i dur-les a terme satisfactòriament. Avui dia s'ha demostrat que les autoinstruccions són útils no només per a nins i nines amb TDAH, sinó també per a alumnat amb dèficit d'atenció, impulsivitat, o altres dificultats d'aprenentatge. Però a més a més és un sistema d'organització aplicable a qualsevol situació o edat, i pot ser de gran utilitat com a estratègia d'aula per organitzar treballs en grup, per exemple. Les autoinstruccions s'han d'elaborar amb l'alumne. Els més grans les poden redactar sense ajuda, amb col·laboració de pares, tutors o altres adults implicats en el seu procés d'aprenentatge. Els més petits les escriuran i treballaran amb ajuda de la persona referent i de cada una en poden fer un dibuix representatiu perquè resultin més visuals i comprensibles. Han de ser clares i concises i es poden adequar a diferents situacions. Així, podem fer autoinstruccions per a rutines a casa, autoinstruccions per fer els deures, per a preparar exàmens, etc. S'han de concretar el màxim possible.

El procediment complet per a treballar les autoinstruccions es desenvolupa en 5 fases: 1. Modelatge cognitiu: consisteix en que la persona referent actua com a model i du a terme alguna tasca mentre en veu alta explica el que està fent. 2. Guia externa en veu alta: l'infant fa la mateixa tasca proposada per la persona adulta, mentre es van verbalitzant les instruccions a du a terme. 3. Autoinstruccions en veu alta: el nin ho torna fer mentre verbalitza en veu alta les instruccions per resoldre la tasca o du a terme la conducta. 4. Autoinstruccions emmascarades: en aquesta fase l'infant du a terme la tasca verbalitzant les instruccions, però aquesta vegada en veu molt baixa. 5. Autoinstruccions encobertes: l'infant guia el seu comportament a través d'autoinstruccions internes, mentre desenvolupa la tasca Treballar amb autoinstruccions és un entrenament. Això vol dir que el principi s'hauran de posar per escrit i treballar-les conscientment. Però l'objectiu final serà que els infants i joves arribin a regular la seva conducta o el seu procés d'aprenentatge de forma autònoma i sense necessitat de posar les instruccions o ordres per escrit.