LA IMPORTÀNCIA DE LA LECTURA COMPRENSIVA
Aprendre a llegir és una activitat cognitiva complexa que requereix la coordinació de moltes
funcions cerebrals. Per això convé esperar que els infants es trobin
preparats (i sobretot motivats) per
a començar aquest aprenentatge, que és lent i necessita molta paciència.
Vist així,
qualsevol persona que hagi estat alfabetitzada és capaç de llegir. Però el procés lector va molt més enllà de la
pura descodificació. No és res si no es compren allò que s’està
interpretant. És per això que una
definició de “llegir” no pot marginar el concepte de “comprendre”, d’aquí que s’hagi
de donar la importància que té a la lectura comprensiva.
Llegir comprensivament vol dir que, a més d’interpretar
els símbols i les grafies correctament, s’entén
globalment la idea d’allò que s’ha llegit, això és ser capaç de seleccionar
les idees principals i saber captar el missatge principal, assimilar-lo i interioritzar-lo.
Vol dir poder relacionar la nova
informació que s’està llegint, amb aquella que es té emmagatzemada i que es
coneix amb el concepte de coneixements previs , un dels principis bàsics de l’aprenentatge
significatiu. De res no serveix allò que es memoritza i s’oblida. S’aprèn quan s’entén. Es pot explicar
quan es compren.
Si aprendre a
llegir és un procés que comporta temps i
pràctica, també ho és aprendre a llegir comprensivament. La lectura
comprensiva s’ha de practicar utilitzant estratègies d’atenció i concentració, afavorint espais i moments
destinats a aquesta tasca. Es pot practicar de moltes maneres i es pot potenciar
-de manera més o menys intencionada- a
través d’activitats més lúdiques com puguin ser un contacontes o una lectura
compartida, o duent a terme activitats més dirigides, com per exemple les
comprensions lectores, encaminades específicament a entrenar la comprensió de
textos. Tot això s’haurà de dur a terme tenint en compte factors que poden intervenir en la comprensió lectora, com per
exemple:
-
L’edat de l’infant. És evident que el moment evolutiu dels infants marcarà la
pauta de quin tipus d’activitats es poden planificar. Però des de ben
petits ja es pot treballar la comprensió. Per això, a infantil, els conta
contes, les obres de teatre o la lectura de contes en veu alta -entre d’altres- i el posterior comentari en
gran grup, fent preguntes, o demanant opinió del que s’ha vist, sentit o llegit,
resulten recursos ideals per començar a practicar la comprensió dels fets. Quan
són més grans es poden plantejar activitats concretes com per exemple les
comprensions lectores.
-
Presència de dificultats específiques d’aprenentatge com puguin ser la dislèxia o el Trastorn Específic del Llenguatge, per
exemple. En aquests casos el procés d’aprenentatge de la lectura es pot veure
afectat i pot costar més. Per això són fonamentals la detecció primerenca i l’establiment
de pautes i de suports educatius que han de servir per minimitzar les
dificultats i ajudar en l’assoliment dels objectius proposats.
-
Escàs hàbit lector. És evident que quant més
es llegeix, més facilitat s’adquireix per a la comprensió i això s’aconsegueix
fomentant la lectura des de petits. La manca de lectura pot afectar la
velocitat lectora i l’adquisició de vocabulari, provocant un pobre repertori lingüístic
, cosa que repercuteix negativament a l’hora de comprendre què s’ha llegit.
-
Distribució i tipologia del text. Un text
massa extens, sense espais, amb un interlineat estret, un tipus de lletra
excessivament petita, etc...dificultarà la lectura i és probable que s’abandoni
o no es llegeixi amb la comprensió necessària. En canvi un escrit “net”, ben alineat,
ordenat, amb paràgrafs separats, un interlineat mig, una tipologia de lletra grossa, clara i de mida adequada, afavorirà l’atenció
i les pauses necessàries per integrar la informació. En determinats casos -i en
funció de l’edat a què va destinat el text- si va acompanyat d’algun dibuix o
il·lustració, ajuda a l’adequada assimilació de la lectura.
La capacitat de
comprendre es va adquirint amb els anys, i es perfecciona a mesura que es
llegeix i es practica de forma habitual. Arribats a aquest punt, a continuació
s’exposen algunes estratègies a posar en
pràctica per a millorar la comprensió lectora:
1. Començar des de l’etapa d’infantil.
En aquest moment evolutiu es troben en una frase pre-lectora,
per això tot el que es faci per a treballar la comprensió es farà amb suports
fonamentalment visuals. Es pot plantejar un conta contes, per exemple, mostrant
el conte als infants perquè que vegin els dibuixos, les lletres, el text...i en
haver acabat fer preguntes sobre el que han escoltat.
2. Fer i escoltar lectures en
veu alta. La lectura en veu alta estimula l’atenció
i la concentració. Sentint llegir s’aprèn el ritme i el to adequat, s’adquireix
progressivament la velocitat lectora i s’interioritza millor el missatge.
3. No limitar la pràctica de la
lectura comprensiva a fer comprensions lectores a les
àrees de llengües. Llegir un text i després contestar les preguntes per escrit
pot ser una bona pràctica puntual, però si es converteix en rutina pot arribar
a ser desmotivador. La comprensió lectora es pot practicar des de totes les
àrees del currículum, ja sigui amb un text de ciències com en la resolució de
problemes matemàtics. Tampoc cal que s’hagi de fer sempre per escrit. Després
de llegir un text de geografia, per exemple, es poden fer preguntes orals, per
comprovar que s’ha entès allò que s’ha llegit.
4. Passes per comprendre un text.
Les passes que s’exposen a continuació no tenen per
què ser entregades per escrit, ni ser avaluables. Simplement son una guia a
seguir per a millorar la comprensió lectora. Es poden completar en gran grup,
amb ajuda, de forma individual, amb
supervisió d’un adult o simplement com a autoajuda per captar correctament el
missatge escrit. En definitiva pretenen ser un suport didàctic. Evidentment poden
ser modificades, ampliades o reduïdes segons les necessitats de cada grup,
infant. Serien les següents:
1.
Fer una primera lectura de tot el text.
2.
Marcar totes aquelles paraules o expressions que no s’entenen
i cercar el seu significat.
3.
Dividir el text el text en fragments breus segons
el tipus de text. Per exemple, si el text és narratiu, el text es dividirà en
introducció, nus i desenllaç. Si és una notícia caldrà identificar el titular,
l’entrada, el cos i les conclusions. Si és un text explicatiu, se seleccionaran
la introducció, el nus i les conclusions finals.
4.
Tornar llegir el text, però aquesta vegada per parts i detingudament. De les parts que s’han seleccionat a la passa anterior s’intentarà
donar resposta a preguntes com:
-
Què? (què
diu el text?/ de què parla el fragment?...)
-
Qui ? (qui
és el protagonista? Quins personatges anomena?...)
-
Quan? (a quin moment té lloc la història? /
quan va succeir?...)
-
On? (a
quin país/ciutat/regió té lloc el que s’explica?...)
-
Per què? (quines
causes o motius s’expliquen ?...)
-
Com? (quins
instruments s’utilitzen? Quines passes s’han seguit? Quin procediment es du a
terme?...)
5.
Subratllar les frases més importants, que
sovint seran les que donaran resposta a les preguntes anteriors.
6.
Intentar resumir –oralment o per escrit- el que s’ha llegit, amb les pròpies
paraules.
La comprensió lectora és una habilitat que s’adquireix
amb temps, paciència i constància. És la base de l’aprenentatge
significatiu, i es pot practicar des de l’educació infantil i en tots els
àmbits de la vida quotidiana. Per tant si s’hi dediquen esforços, recursos i
una mica d’imaginació pot ser una de les claus per a millorar el
procés d’ensenyament-aprenentatge.