Avui dematí he
vist un anunci d’uns conegudíssims grans magatzems, i tot el dia que he pensat
com és possible que encara ens bombardegin amb estereotips tan marcadamente
masclistes (i paternalistes, diria jo).
L’anunci, amb una
imatge totalment anacrònica pel meu gust, recorda que dia 5 de maig és el dia
de la mare, que segons els encarregats de la tan desafortunada campanya
publicitària, és una dona amb la següent composició:
un 97% d’entrega, un 3% d’egoisme, 0 queixes (ZERO) i un 100% mare.
Així: ras i curt.
Només falta que posi i un 100% sumisa. I així és com ens voldrien.
Segons aquest
missatge, les dones quan sóm mares, passam a ser NOMÉS mares. Ja ni tan sols
som dones, o persones. Som mares. I, per a rematar-ho, com que som tan bones,
només som un poquet (molt poquet) egoistes.
Tota la resta no importa. Tot queda relagat a un segon lloc, perquè som 100% mares.
No senyors, no!
Això no va així. Com a mare, puc dir que el que més estim en aquest món són els
meus fills. Ho faria tot per ells i ja no puc concebre la meva vida sense ells.
No hi ha més. Però també estim la meva parella, la meva familia, les meves
amistats. I també m’agrada recuperar estones a soles amb mi mateixa. I sí, en
moments d’estrès màxim, quan penses que no arribes a tot, enyor la meva vida
d’abans, quan només era jo i ningú depenia de mi. Ho admet. I no crec que això
em faci ser pitjor mare, això em fa ser PERSONA (em sap greu, deu ser que jo
estic composada d’una mica més del 3%
d’egoisme. I no, no em fareu sentir culpable per això). Deu ser que el meu nivell d’entrega no arriba el ni al
70%.
I ador la meva
feina. M’encanta la meva professió i no em dona la gana sentir-me jutjada ni
qüestionada quan apost per avançar en la meva carrera professional.
Zero queixes? En serio?, zero queixes? Idò jo em queix i em
queixaré sempre, tots els dies de la meva vida davant les injustícies. Em
queixaré sempre del maleït sostre de vida, del terra de fang. Protestaré sempre
que sigui IMPOSSIBLE una conicliació real entre la vida laboral i familiar. Em
queixaré sempre que em facin renunciar. Em queix que només pel simple fet de
ser dona i -a més mare-, ja tengui més d’un 20% més de possibilitats de no ser
contractada a un lloc de feina. I em
rebal·laré amb totes les meves forces contra aquests clixés tan estesos – i que
tant de mal ens fan- sobre la “mare perfecte i abnegada” que només viu per
satisfer els fills i la seva familia. I si per això he de ser un 100% egoista,
ho seré.
No fareu mai més que senti culpable per voler
SER!!
