SETEMBRE

 Direm adéu als dies llargs i ganduls, a l'arena als peus; a la sal a la pell. Desarem poalets, rampins i pales, tovalloles i senalles. I ho farem amb nostàlgia, fins i tot amb un punt de tristesa perquè s'acaben els dies del gaudir de no fer res

Dies tapats, més grisos que de color cel. Un sol  mandrós, l'oratge més fresc. Nits que refresquen en què agraïm la companyia del llençol. Setembre ja és aquí. Aviat direm adéu als dies llargs i ganduls, a l'arena als peus; a la sal a la pell. Desarem poalets, rampins i pales, tovalloles i senalles. I ho farem amb nostàlgia, fins i tot amb un punt de tristesa perquè s'acaben els dies del gaudir de no fer res;  la pau de no dependre del  rellotge ni de l'obligació d'aturar despertadors; de les nits a la fresca i sopar d'un bon trempó. Adéu als "capficos" a la platja i a les rialles quan rebem les ones. 

Però ens enfrontarem a aquesta melangia amb la il·lusió dels nous horitzons. Setembre és un mes d'inicis. Pels infants suposa l'esperat retrobament amb els amics. L'emoció de saber qui serà el seu nou mestre (o nova mestra) i de veure si tendran nous companys. Setembre ens retorna a la vida real, a la rutina (no ens enganyem, a estones, l'hem enyorada), als horaris i als projectes. 

Ai setembre!, Preludi dels dies de fred, de la tardor, de les estores de fulles als carrers, de les castanyes...El vertader mes dels nous propòsits.

De sempre m'ha agradat aquest mes. Record la il·lusió en què la meva germana i jo anàvem a cercar els llibres; el dia de les compres de material escolar (això encara ens dóna molt de gust). I com ho componíem tot dins les motxilles noves. 

Ara, quan prepar les coses per l'inici del curs del menut, encara m'arriben com una fiblada els dolços records dels meus incis de curs. Em conformaria que en Pau fos a l'escola tan feliç com ho vaig ser jo. De moment ja demana si enguany jugarà i aprendrà moltes coses "perquè les majúscules les sé llegir, però les minúscules encara no". I ho demana amb aquella emoció que esvaeix tota la pena per l'estiu que s'acaba. 

I amb el setembre, arribarà la tardor, els dies es faran més curts. Setembre donarà pas al mes d'octubre i potser quan aquest acabi, arribarà al món aquesta nova vida, que encara no sabrà ni què és l'estiu ni què és la tardor, però que ens farà fer el cap viu i ens recordarà que la vida passa (i aviat) i que cal gaudir de cada instant. I el setembre del 2018 serà ell qui començarà per primera vegada l'escoleta. Mirarem enrere i direm "ja ha passat un any".